En aquest tema
Les transformacions policials i del Cos de Mossos d'Esquadra cap a la policia democràtica centren aquesta matèria. El tema recorre el segle XIX, el primer terç del segle XX, la Guerra Civil i el franquisme, la recuperació democràtica i el desplegament territorial.
Les transformacions policials al segle XIX: de l'estat liberal a les primeres policies municipals
El segle XIX va suposar una profunda transformació en la institucionalització del poder polític. La crisi de la monarquia absolutista va donar pas a l'estat liberal, fet que va comportar canvis substancials en el sistema penal i en els mecanismes de seguretat pública. Aquests canvis exigien la creació d'aparells policials adaptats a la nova realitat social.
Aquest procés es va iniciar amb la força revolucionària de la Milícia Nacional, de caràcter profundament civil i d'àmbit local, que va acabar essent dissolta a mesura que s'abandonaven els projectes liberals més progressistes.
En contraposició, la vertebració de les estructures administratives i policials de l'Estat espanyol va ser liderada pel liberalisme conservador.
Aquest corrent polític va articular el sistema de seguretat i control de l'ordre públic al voltant de tres eixos fonamentals: la militarització, la centralització i una concepció profundament conservadora de la societat.
Sota aquests principis es va fundar l'any 1844 la Guàrdia Civil, que va esdevenir l'eix troncal de la seguretat pública a tot el territori peninsular.
Durant gran part del segle XIX, els Mossos d'Esquadra van perviure com a forces auxiliars reconegudes pel nou sistema policial gràcies a la seva adscripció al fur militar.
Tanmateix, el cos va perdre la dependència de la família Veciana. Entre 1835 i 1837 el comandament va passar a mans d'oficials de l'exèrcit, en el context de la Primera Guerra Carlina, en què els Mossos van defensar el bàndol liberal.
Paral·lelament, el creixement demogràfic i urbà va impulsar el naixement de les policies municipals. La Constitució de Cadis de 1812 ja havia encomanat als alcaldes la funció de vetllar per la pau i la seguretat del veïnat, tasca reforçada per cossos de serenos i alcaldes de barri.
En aquest context, el 26 de novembre de 1843 es va fundar oficialment la Guàrdia Municipal de Barcelona, que esdevindria una de les corporacions locals de seguretat més importants i reeixides de Catalunya.
L'esclat del Sexenni Revolucionari, de 1868 a 1874, va comportar la dissolució del cos dels Mossos d'Esquadra per decisió del general Joan Prim.
Posteriorment, amb l'adveniment de la Restauració borbònica en la persona d'Alfons XII, la Diputació Provincial de Barcelona va acordar restituir els Mossos d'Esquadra el 1877 i en va aprovar el Reglament l'any 1880.
En aquesta etapa, el cos va actuar com a auxiliar rural de la Guàrdia Civil. Havia de garantir l'ordre i protegir la propietat privada agrària a les comarques de l'interior de Barcelona. La resta de diputacions catalanes, en canvi, van optar per cobrir la seguretat exclusivament amb la Guàrdia Civil.
La policia al primer terç del segle XX: de la reforma governativa a la Segona República
A finals del segle XIX i principis del XX, el catalanisme polític va plantejar alternatives al model de seguretat centralista. Les Bases de Manresa de 1892 reivindicaven un sistema fonamentat en el sometent tradicional i una força policial sota control del poder regional.
La reinstauració del fur militar dels Mossos el mateix 1892 va generar tensions institucionals. Aquestes tensions es van accentuar després de l'assalt militar a les redaccions del setmanari Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya el 1905.
Entre 1905 i 1908, la Llei i el Reglament de la policia governativa van dur a terme una gran reforma estatal per professionalitzar la seguretat en l'àmbit civil. Van crear la Dirección General de Seguridad i van estructurar dos cossos diferenciats dependents de l'administració civil.
El Cos de Vigilància és de naturalesa civil i s'encarrega de la investigació criminal i de la policia judicial. El Cos de Seguretat, en canvi, és uniformat, d'estructura militar, i es destina a la vigilància de les vies públiques.
La repressió dels fets de la Setmana Tràgica de 1909 va generar un fort malestar ciutadà envers les forces de seguretat.
El setembre de 1917, la Diputació de Barcelona va arribar a aprovar l'extinció gradual del cos dels Mossos mitjançant l'amortització de vacants. Tanmateix, la conflictivitat social dels anys del pistolerisme a partir de 1919 va fer reconsiderar la mesura per utilitzar el cos en el control de la perifèria urbana.
Durant la dictadura de Primo de Rivera, de 1923 a 1930, dissolta la Mancomunitat de Catalunya, els Mossos van ser utilitzats com a força repressiva pel ministre de la Governació Severiano Martínez Anido. Van ser comandats pel comandant Ignacio Oller i es van encarregar també de la custòdia dels terrenys de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
En caure la dictadura, el Decret de 14 d'agost de 1930 va dissoldre i reorganitzar el cos per desvincular-lo de la tutela militar i subordinar-lo exclusivament a la Diputació de Barcelona.
Amb la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931, el capità Frederic Escofet, caporal del destacament de la Garriga, es va posar a disposició del president Francesc Macià.
Es van destituir els antics caps dictatorials i el comandant d'artilleria Enric Pérez Farràs fou nomenat comandant en cap dels Mossos d'Esquadra.
Mitjançant el decret de 14 d'octubre de 1932, Macià va estendre l'actuació del cos a tot Catalunya. En virtut de l'article 8 de l'Estatut d'Autonomia de 1932, els serveis de seguretat van quedar integrats en el Comissariat d'Ordre Públic de la Generalitat.
Després dels fets d'Octubre de 1934, el cos fou desarmat temporalment. Tanmateix, la victòria del Front d'Esquerres el febrer de 1936 en va restablir la plena operativitat amb el retorn del president Lluís Companys.
Guerra Civil i franquisme: dissolució de 1939 i Secció cerimonial de 1952
Durant la Guerra Civil, de 1936 a 1939, els Mossos d'Esquadra van mantenir una lleialtat incondicional al Govern de la Generalitat de Catalunya i a la legalitat republicana. Es van enfrontar a l'aixecament militar colpista del juliol de 1936 i van intervenir en la resolució dels conflictes interns de rereguarda, com els Fets de Maig de 1937.
Amb la victòria de les tropes franquistes l'any 1939, el nou règim dictatorial va instaurar un estat policial basat en la depuració exhaustiva dels funcionaris. Va decretar la dissolució oficial del Cos de Mossos d'Esquadra.
La dictadura només va accedir a restituir el cos l'any 1952, i exclusivament com a guàrdia cerimonial de la Diputació de Barcelona, presidida aleshores pel marquès de Castell-Florite.
En aquesta etapa, els seus integrants estaven plenament assimilats a l'exèrcit espanyol pel que fa a fur, insígnies i dependència orgànica. Es dedicaven primordialment a tasques protocol·làries i de custòdia de seus provincials.
La recuperació democràtica i la Llei 19/1983 de creació de la Policia Autonòmica
La mort de Franco el 1975 i la Transició van establir les bases d'un model de seguretat plenament democràtic.
La Constitució espanyola de 1978 va consagrar un model policial pluralista en tres nivells:
- les forces de seguretat estatals
- les policies de les comunitats autònomes que preveiessin la seva creació en els seus estatuts
- les policies locals dependents dels ajuntaments democràtics, consolidats a partir de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va habilitar la creació d'un cos propi en el seu article 13.
El 1980, el Govern de l'Estat va aprovar el Reial Decret de traspàs de la Secció de Mossos d'Esquadra de la Diputació de Barcelona a la Generalitat restablerta. Aquesta voluntat es va concretar amb l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 19/1983, de 14 de juliol, per la qual es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya:
- Article únic: estableix que, d'acord amb l'article 13 de l'Estatut, es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat. Exercirà primordialment les funcions de protecció de les persones i els béns, manteniment de l'ordre públic i vigilància i protecció dels edificis i instal·lacions de la Generalitat.
- Article únic, altres funcions: la policia les exerceix sense perjudici de les altres funcions que li siguin atribuïdes segons la Llei orgànica prevista a l'article 149.1.29 de la Constitució, posteriorment la Llei Orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat.
- Disposició addicional: disposa que el Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat constitueix el nucli inicial de la Policia Autonòmica, consagrant la continuïtat de la denominació i tradició històrica.
- Disposició final: autoritza el Consell Executiu a dictar les disposicions necessàries per al desplegament reglamentari de la llei.
Per garantir una formació professionalitzada, es va crear l'Escola de Policia de Catalunya, que va inaugurar la seva seu a Mollet del Vallès l'any 1985.
A partir de 1991, l'escola va assumir també la formació dels membres de les policies locals de Catalunya. Va consolidar així un centre docent unificat de seguretat pública, que és l'actual Institut de Seguretat Pública de Catalunya, ISPC.
La Llei 10/1994 i el desplegament territorial com a policia integral (1994-2008)
El marc legal definitiu es va establir amb l'aprovació de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - «Mossos d'Esquadra»:
- El Preàmbul de la Llei 10/1994 vincula expressament la continuïtat històrica del cos amb les esquadres fundades al segle XVIII com a primera força policial professional de Catalunya i pionera a tot l'Estat. Reconeix també el precedent d'autogovern de la Generalitat republicana de 1932.
- L'article 1 de la Llei 10/1994 assenyala que és objecte de la llei perfeccionar el procés de creació, estructuració i regulació funcional i estatutària de la Policia de la Generalitat. Conserva la denominació de Cos de «Mossos d'Esquadra», ordena la seguretat pública i estableix la coordinació i col·laboració amb les entitats locals.
- L'article 2 de la Llei 10/1994 determina taxativament que correspon al Govern de la Generalitat, per mitjà del President, el comandament suprem del Cos de Mossos d'Esquadra. Aquest comandament l'exerceix la persona titular del Departament de Governació, competent en matèria de seguretat pública i interior.
- L'article 10.1 de la Llei 10/1994 defineix el Cos de Mossos d'Esquadra com un institut armat de naturalesa civil, amb estructura i organització jerarquitzades.
La taula recull les fases del desplegament territorial en substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
| Període | Fet |
|---|---|
| Novembre de 1994 | Inici a la comarca d'Osona, seguint pel Ripollès i la Selva |
| 1997 i 1998 | La Generalitat assumeix les competències executives en trànsit i circulació |
| 1998 a 2000 | Desplegament de la Divisió de Trànsit |
| Novembre de 2008 | Implantació a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona |
Aquesta darrera fase va culminar definitivament el procés i va consolidar els Mossos d'Esquadra com a policia ordinària i integral a tot Catalunya.
Punts clau
- Joan Prim dissol els Mossos durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874), però la Diputació Provincial de Barcelona els restitueix el 1877 i n'aprova el Reglament el 1880.
- La reforma de 1905-1908 contraposa el Cos de Vigilància, civil d'investigació i policia judicial, al Cos de Seguretat, uniformat i d'estructura militar destinat a vies públiques.
- Proclamada la República el 1931, Enric Pérez Farràs és nomenat comandant en cap i el decret de 14 d'octubre de 1932 estén el cos a tot Catalunya.
- La dictadura dissol oficialment el cos el 1939 i només el restableix el 1952 com a guàrdia cerimonial sota la presidència provincial del marquès de Castell-Florite.
-
La Llei 19/1983, de 14 de juliol, crea la Policia Autonòmica a l'article únic i en designa els Mossos com a nucli inicial a la disposició addicional.
-
L'Escola de Policia de Catalunya inaugura la seva seu a Mollet del Vallès el 1985 i assumeix la formació de les policies locals el 1991, consolidant l'actual ISPC.
- La Llei 10/1994, d'11 de juliol, defineix el cos com a institut armat de naturalesa civil.
- El comandament suprem del cos correspon al Govern de la Generalitat, per mitjà del President, i l'exerceix la persona titular del Departament de Governació.
- El desplegament comença el novembre de 1994 a Osona i culmina el novembre de 2008 a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona.
