En aquest tema
L'evolució de Catalunya al segle vint fins a la Guerra Civil comprèn la Mancomunitat de Catalunya i la Segona República. El tema recorre la demografia i l'economia, el catalanisme, la Mancomunitat, la dictadura, la República, la Guerra Civil i la Retirada.
Demografia i economia (1898-1906)
El primer terç del segle vint arrenca a Catalunya amb un creixement demogràfic molt notable. La població catalana passa d'1.966.382 habitants l'any 1900 a 2.791.292 habitants el 1930.
En aquesta evolució destaca la primera onada immigratòria, procedent de:
- Aragó
- el País Valencià
- Múrcia
- Almeria
Aquesta onada es concentra sobretot durant els anys de la Primera Guerra Mundial i cap al final dels anys vint. L'atrauen les grans obres públiques i urbanístiques dutes a terme amb motiu de l'Exposició Universal de 1929 a Barcelona.
En el terreny econòmic, la indústria catalana experimenta dos processos decisius.
El primer és la diversificació industrial, amb la creació i expansió d'empreses dels sectors següents:
- químic
- de material elèctric
- del ciment
- automobilístic
- metal·lúrgic
- del suro
El segon procés és la transformació energètica mitjançant la generalització de l'electricitat. El lideren grans companyies com la Canadenca, establerta l'any 1911.
La Lliga Regionalista i el lerrouxisme
A començaments de l'any 1901 es funda la Lliga Regionalista, que concorre a les eleccions d'aquell mateix any. Amb la cèlebre candidatura dels quatre presidents, la Lliga assoleix un triomf contundent a la ciutat de Barcelona.
Aquesta victòria electoral té un doble significat històric. D'una banda, constitueix el primer triomf del catalanisme polític en unes eleccions. De l'altra, suposa un cop molt dur als partits dinàstics tradicionals i a les estructures del caciquisme a la capital catalana.
La Lliga Regionalista esdevé el partit hegemònic del catalanisme conservador durant aquests anys, sota el lideratge d'Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
Les classes populars urbanes, per contra, es polaritzen al voltant del lideratge d'Alejandro Lerroux, que articula un nou partit republicà. Aquest partit es fonamenta en un discurs:
- demagògic
- radical
- fortament anticlerical
- anticatalanista, en oposició al que representa la burgesia de la Lliga
El partit lerrouxista es recolza en una intensa activitat propagandística i en la creació d'una xarxa de locals d'esbarjo, fraternitat i reunió obrera.
La Lliga és, doncs, el catalanisme conservador de la burgesia; el partit de Lerroux, un republicanisme popular anticatalanista.
El ¡Cu-Cut! i la Llei de jurisdiccions (1905)
A finals de l'any 1905, un grup d'oficials de l'exèrcit assalta i destrossa les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. El motiu és una caricatura, el Banquet de la Victòria, en la qual es fa befa de la manca d'efectivitat de les tropes militars espanyoles.
Lluny de condemnar l'acció il·legal comesa pels militars, el govern espanyol reacciona aprovant la Llei de jurisdiccions. Aquesta normativa està dissenyada per sotmetre a la justícia militar qualsevol ofensa o crítica als símbols estatals i a l'exèrcit, i va dirigida obertament contra el moviment catalanista.
Solidaritat Catalana (1906-1907)
Aquesta agressió institucional provoca una resposta unitària sense precedents: la formació l'any 1906 de Solidaritat Catalana. És un ens polític que agrupa pràcticament totes les forces polítiques catalanistes, des dels carlins fins als republicans. Deixa fora únicament els partits dinàstics de la Restauració i els partidaris de Lerroux.
Solidaritat Catalana es presenta a les eleccions a Corts de 1907 i obté un èxit aclaparador: de 44 diputats elegibles a Catalunya, 41 corresponen a la candidatura unitària.
Aquesta victòria significa l'extensió de la influència política catalanista per tot el territori i una escombrada definitiva al caciquisme tradicional dels partits del torn dinàstic. Inaugura una dinàmica electoral pròpia, diferenciada de la resta d'Espanya.
No obstant això, les diferències ideològiques internes entre els integrants de la coalició i els greus esdeveniments de 1909 provoquen la seva dissolució definitiva.
La Setmana Tràgica (1909)
L'estiu de 1909 esclata la Setmana Tràgica, un moviment insurreccional popular que es desenvolupa a Barcelona i en altres ciutats catalanes durant l'última setmana del mes de juliol de 1909.
El detonant és la decisió governamental de mobilitzar reservistes per anar a combatre al nord d'Àfrica contra les cabiles rifenyes en la guerra del Marroc.
L'embarcament forçós dels soldats al port de Barcelona desencadena una vaga general. Aquesta deriva en revolta oberta als carrers, amb barricades i una crema generalitzada d'esglésies i convents. L'alimenta el to anticlerical sembrat per la propaganda lerrouxista, com a via d'expressió del malestar social per les miserables condicions de vida.
L'exèrcit sufoca la rebel·lió amb un tràgic balanç d'un centenar de morts i nombrosos ferits.
La posterior repressió militar i judicial comporta centenars d'empresonaments i l'execució de cinc persones. Entre elles figura el reconegut pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna. Va ser afusellat al castell de Montjuïc malgrat no haver participat en la direcció dels aldarulls.
La CNT (1907-1910)
En l'àmbit laboral, la classe treballadora s'havia començat a coordinar al voltant de Solidaritat Obrera, constituïda l'any 1907 per coordinar diverses societats de resistència.
L'any 1910, en el decurs d'un congrés celebrat a Barcelona, Solidaritat Obrera es transforma en un sindicat d'abast estatal: la Confederació Nacional del Treball, la CNT. Amb una ideologia netament anarcosindicalista, la CNT es convertiria en l'organització sindical hegemònica i més influent de la història contemporània de Catalunya.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)
Paral·lelament, els esforços de les forces catalanistes, i especialment de la Lliga Regionalista, persegueixen la consecució d'una institució d'autogovern per al país.
L'únic assoliment efectiu en aquest terreny és la creació de la Mancomunitat de Catalunya, un organisme constituït l'any 1914. Coordina i articula les quatre diputacions provincials catalanes:
- Barcelona
- Girona
- Lleida
- Tarragona
La Mancomunitat té dues etapes presidencials:
- Inicialment la dirigeix Enric Prat de la Riba, des de la seva constitució el 1914 fins a la seva mort el 1917.
- Posteriorment l'encapçala l'arquitecte i historiador Josep Puig i Cadafalch, des del 1917 fins a la instauració de la dictadura el 1923.
La tasca de govern de la Mancomunitat és d'una gran transcendència i s'orienta cap a dues fites fonamentals.
La primera fita és potenciar i normalitzar la llengua catalana i la cultura del país. Per això encarrega la codificació lingüística a l'Institut d'Estudis Catalans i crea una àmplia xarxa de biblioteques populars.
La segona fita és invertir decididament en la modernització estructural de Catalunya, mitjançant:
- el desplegament de la xarxa de carreteres i camins
- la instal·lació de la xarxa telefònica comarcal
- l'impuls a la innovació en la indústria i l'agricultura
- la formació tècnica de treballadors qualificats a través d'escoles professionals
La Gran Guerra i el pistolerisme
Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, de 1914 a 1918, la condició neutral d'Espanya genera un creixement econòmic espectacular i un increment extraordinari dels beneficis empresarials, derivat de les comandes dels països bel·ligerants.
Aquest auge, però, no va acompanyat d'una pujada equivalent dels salaris, i agreuja la pèrdua de poder adquisitiu dels obrers.
Amb la finalització del conflicte bèl·lic internacional, les potències europees reprenen la seva activitat comercial. Això provoca una forta recessió econòmica, un increment brusc de l'atur i greus dificultats materials.
Tres factors desemboquen en una onada de violència armada, coneguda com els anys del pistolerisme, de 1919 a 1923:
- la tensió social
- la gran fortalesa del sindicalisme de la CNT, demostrada en la cèlebre vaga de la Canadenca de 1919, que paralitza l'economia i aconsegueix la instauració legal de la jornada laboral de vuit hores
- la por dels patrons davant la possibilitat d'un esclat revolucionari similar al de la revolució bolxevic russa de 1917
La confrontació entre pistolers a sou de la patronal, organitzats en el Sindicat Lliure, i grups d'acció obrera eleva dramàticament el nombre d'atemptats, assassinats i ferits als carrers catalans. S'hi afegeixen la permissivitat de les autoritats d'ordre públic i l'aplicació governativa de l'anomenada Llei de fugues.
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
La dictadura de Primo de Rivera comprèn el període 1923-1930.
El setembre de 1923, el capità general de Catalunya, el general Miguel Primo de Rivera, encapçala un cop d'estat militar amb la conformitat del rei Alfons XIII. Estableix un règim dictatorial amb l'argument de:
- restablir l'ordre social
- resoldre el bloqueig polític
- atallar la conflictivitat al Marroc
La dictadura militar es distingeix per una dura repressió dirigida contra l'anarcosindicalisme de la CNT i contra qualsevol expressió d'identitat o catalanisme polític. Com a expressió màxima d'aquest centralisme autoritari, la Mancomunitat de Catalunya és dissolta l'any 1925.
Davant la clausura de les vies legals, el partit independentista Estat Català, fundat i dirigit per Francesc Macià, juntament amb altres sectors nacionalistes radicals, opta per la resistència armada clandestina contra la dictadura. Entre aquestes accions destaquen:
- El complot del Garraf, de 1925, és una temptativa frustrada organitzada per atemptar contra la vida del rei Alfons XIII al seu pas per la línia ferroviària de les costes del Garraf.
- Els fets de Prats de Molló, de l'any 1926, són un projecte d'invasió militar de Catalunya organitzat des de França. Macià el concep per provocar un aixecament general al país.
Les accions armades fracassen operativament, però atorguen a la causa catalana una extraordinària notorietat i ressò internacional.
La Segona República i la Generalitat
La celebració de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 porta a la proclamació de la Segona República Espanyola i comporta la recuperació immediata de l'autogovern per a Catalunya.
El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià proclama des del balcó del Palau de la plaça de Sant Jaume la República Catalana. Tres dies després, arran de les converses mantingudes amb els ministres del govern provisional de la República espanyola arribats a Barcelona, s'acorda substituir aquesta fórmula pel restabliment històric de la Generalitat de Catalunya com a institució de govern autònom.
L'Estatut de Núria i l'Estatut de 1932
A partir d'aquell moment es confecciona un text d'autogovern, l'Estatut de Núria, de 1931. L'aproven la gran majoria dels ajuntaments catalans i després el plebiscita el conjunt de la ciutadania de Catalunya, amb una aclaparadora victòria del vot afirmatiu.
Presentat a Madrid, el text és sotmès a una discussió llarga i controvertida a les Corts espanyoles. La tramitació parlamentària es desbloqueja després de la fallida temptativa de cop d'estat militar liderada pel general José Sanjurjo l'estiu de 1932. Aquesta temptativa empeny els diputats republicans a aprovar definitivament l'estatut el setembre de 1932.
L'Estatut d'autonomia de 1932 resultant és notablement més limitat i retallat en competències que l'avantprojecte de Núria de 1931.
L'hegemonia d'ERC
En aquella etapa, la força política hegemònica a Catalunya és Esquerra Republicana de Catalunya, l'ERC. És un partit fundat poc abans per dirigents com:
- Francesc Macià
- Lluís Companys
- Josep Tarradellas
L'ERC s'imposa de manera consecutiva a les eleccions generals estatals i a les eleccions al nou Parlament de Catalunya.
El Parlament català veu com la seva primera gran iniciativa legislativa, la Llei de contractes de conreu, és recorreguda pel govern espanyol i declarada invàlida pel Tribunal de Garanties Constitucionals. Aquesta llei s'orienta a regular i afavorir l'accés dels rabassaires a la propietat de la terra conreada.
El Bienni negre i els Fets d'Octubre de 1934
Entre els anys 1931 i 1933, el govern de coalició republicanosocialista d'Espanya aplica una àmplia política reformista per resoldre problemes estructurals històrics:
- la reforma agrària
- la reforma militar
- l'autogovern de Catalunya
- la separació de l'Església i l'Estat
Aquesta política es desenvolupa en un context internacional advers, condicionat per la crisi econòmica mundial derivada del crac de la borsa de Nova York de 1929.
A les eleccions generals de novembre de 1933 vencen les opcions de centredreta. El mes d'octubre de 1934 es forma a Madrid un govern que incorpora ministres de la CEDA, una formació de dretes amb un marcat perfil anticatalanista.
La reacció social i obrera davant el que es percep com un perillós avanç del feixisme culmina amb una vaga general i la insurrecció armada a Astúries.
A Catalunya, la tarda del 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys compareix al balcó del palau presidencial i proclama l'Estat Català dins de la República Espanyola, en la seva concepció federal. Havia accedit a la presidència de la Generalitat arran de la mort de Francesc Macià a finals de 1933.
L'exèrcit espanyol intervé de manera immediata i contundent i, al cap de poques hores d'enfrontament als carrers, el govern de la Generalitat es rendeix.
L'episodi se salda amb l'empresonament del president Companys i dels membres del seu govern. També comporta la suspensió temporal de la Generalitat i del règim autonòmic.
El Front d'Esquerres (1936)
La dinàmica política fa un nou tomb a les eleccions legislatives del febrer de 1936. La coalició progressista del Front d'Esquerres venç a Catalunya el conservador Front d'Ordre. Aquest fet comporta:
- l'alliberament dels presos polítics mitjançant una amnistia generalitzada
- el retorn de Lluís Companys a la presidència
- el restabliment ple de la Generalitat i de l'Estatut d'autonomia
La Guerra Civil: el cop militar i la dualitat de poders
Davant la victòria de les esquerres, els sectors militars i conservadors espanyols organitzen un cop d'estat armat per recuperar el poder. El 17 i 18 de juliol de 1936 es produeix l'aixecament militar contra el govern legítim de la República.
A Barcelona i a la resta de ciutats catalanes, la rebel·lió militar és derrotada en combats als carrers gràcies a la mobilització conjunta de les organitzacions obreres armades i dels cossos de seguretat fidels a la legalitat. Aquests cossos són:
- la Guàrdia d'Assalt
- els Mossos d'Esquadra, també anomenats les Esquadres
- la Guàrdia Civil
Aquest compromís absolut amb el govern republicà legítim manté Catalunya dins del territori lleial i dona inici a la Guerra Civil Espanyola.
En els primers mesos es produeix una evident dualitat de poders. La Generalitat i els ajuntaments conserven la legitimitat legal, però el poder real efectiu als carrers recau en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Hi són integrats partits d'esquerra i sindicats, amb una hegemonia indiscutible de la federació anarquista CNT-FAI.
Aquesta etapa s'acompanya d'una autèntica revolució social, que es caracteritza per:
- la violència revolucionària contra membres de l'Església, empresaris i dirigents conservadors, amb crema d'edificis religiosos i convents
- la confiscació i control obrer de fàbriques, que condueix a la promulgació del Decret de col·lectivitzacions
- l'organització d'una emergent indústria de guerra
- la sortida de les primeres columnes de milicians cap al front
Aquesta dualitat institucional no es comença a redreçar fins al setembre de 1936. Llavors es forma un govern unitari a la Generalitat de Catalunya, en el qual accepten integrar-se representants de les forces obreres, incloent ministres i consellers de la CNT.
Els Fets de Maig de 1937
A partir de 1937, les discrepàncies sobre la subordinació de la revolució a les necessitats de guanyar la guerra degraden les relacions entre la CNT i el bloc comunista format pel PSUC i la UGT.
Les tensions culminen el mes de maig de 1937 en els anomenats Fets de Maig. Es desencadena un enfrontament armat a Barcelona pel control de l'estratègic edifici de la Telefònica a la plaça de Catalunya.
El xoc enfronta els anarquistes de la CNT i els marxistes del POUM contra les forces de la Generalitat liderades per ERC i el PSUC.
El conflicte té un rerefons internacional decisiu: la Unió Soviètica, governada per Stalin i proveïdora clau d'armament a la República, no vol que les faccions anarquistes o trotskistes dirigeixin el procés.
L'enfrontament finalitza amb la derrota i marginació política definitiva de la CNT i la il·legalització i persecució del POUM.
La caiguda de Catalunya i la Retirada (1938-1939)
En el pla estrictament militar, la dura i decisiva batalla de l'Ebre, de 1938, es caracteritza per continus combats de desgast i segella el destí de Catalunya. La batalla de l'Ebre es va perdre.
L'exèrcit franquista inicia l'ofensiva final sobre el territori català a finals d'aquell any. El 26 de gener de 1939 les tropes sollevades ocupen la ciutat de Barcelona, i el 9 de febrer de 1939 les forces de Franco assoleixen la frontera francesa. Això dona pas a un èxode massiu cap a l'exili, conegut com la Retirada, de:
- civils
- militars
- càrrecs institucionals
Punts clau
- L'etapa catalana del segle vint prèvia a la Guerra Civil s'articula a l'entorn de la Mancomunitat de Catalunya i la Segona República.
- Entre 1900 i 1930 la població creix d'1.966.382 a 2.791.292 habitants, nodrida per la immigració d'Aragó, el País Valencià, Múrcia i Almeria.
- La Lliga Regionalista conservadora de Prat de la Riba i Cambó, fundada el 1901, s'enfronta al republicanisme popular anticlerical i anticatalanista d'Alejandro Lerroux.
- L'assalt militar de 1905 pel «Banquet de la Victòria» al ¡Cu-Cut! provoca la Llei de jurisdiccions, que sotmet a la justícia militar ofenses als símbols estatals i a l'exèrcit.
-
Unint des de carlins fins a republicans, la coalició unitària de 1906 obté a les Corts de 1907 un total de 41 dels 44 diputats catalans.
-
La revolta de juliol de 1909 per la mobilització de reservistes al Marroc causa un centenar de morts i l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia.
- Nascuda a partir de Solidaritat Obrera (1907), la CNT es constitueix el 1910 a Barcelona amb ideologia anarcosindicalista i es convertiria en l'organització sindical hegemònica de Catalunya.
- Instituïda el 1914 unint les quatre diputacions, és presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i posteriorment per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923).
- La vaga de la Canadenca de 1919 aconsegueix la jornada de vuit hores, enmig del pistolerisme (1919-1923) amb el Sindicat Lliure i la Llei de fugues.
-
La dictadura dissol la Mancomunitat el 1925, mentre Estat Català de Francesc Macià i altres sectors nacionalistes radicals responen amb el complot del Garraf (1925) i Prats de Molló (1926).
-
El 14 d'abril de 1931 Macià proclama la República Catalana, substituïda tres dies després pel restabliment històric de la Generalitat de Catalunya.
- L'Estatut de Núria de 1931, plebiscitat pel poble, és retallat a Madrid i aprovat el setembre de 1932 després del cop frustrat de José Sanjurjo.
- Sota l'hegemonia d'ERC, fundada per dirigents com Macià, Companys i Tarradellas, la Llei de contractes de conreu del Parlament català per a rabassaires és invalidada pel Tribunal de Garanties Constitucionals.
- El 6 d'octubre de 1934, contra l'entrada de la CEDA, Companys proclama l'Estat Català dins de la República Espanyola, provocant la suspensió temporal de la Generalitat.
-
La victòria del Front d'Esquerres sobre el Front d'Ordre el febrer de 1936 comporta l'amnistia dels presos polítics i el restabliment de la Generalitat.
-
Durant els primers mesos, la Generalitat conserva la legitimitat legal, però el poder real efectiu als carrers recau en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
- El maig de 1937, el control de la Telefònica enfronta la CNT i el POUM contra ERC i el PSUC, provocant la il·legalització del POUM.
- Després de la batalla de l'Ebre (1938), l'ocupació franquista de Barcelona (26 de gener de 1939) i de la frontera (9 de febrer) origina la Retirada.
