La Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya es va crear el 1914 mitjançant la unió administrativa de les quatre diputacions provincials catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Va ser el primer òrgan d'autogovern català del segle XX. Convé no confondre la seva data amb la de la Lliga Regionalista (1901), la de la seva dissolució (1925) o la de l'Estatut republicà (1932).
El seu primer president va ser Enric Prat de la Riba, des de la creació el 1914 fins a la seva mort el 1917. El va succeir l'arquitecte i polític de la Lliga Josep Puig i Cadafalch (Generalitat), que va presidir la Mancomunitat entre 1917 i 1923. Francesc Cambó, gran figura parlamentària de la Lliga, mai no va arribar a presidir-la.
La Mancomunitat va desplegar una intensa política cultural i educativa. Va crear el 1915 l'Escola de Bibliotecàries, pionera en la formació professional de bibliotecàries, diferent de l'Escola del Treball (formació tècnica i industrial) i de l'Institut d'Estudis Catalans (institució d'investigació de 1907). La figura intel·lectual que va dirigir la Instrucció Pública de la Mancomunitat va ser Eugeni d'Ors, que signava amb el pseudònim Xènius i també va ser secretari de l'Institut d'Estudis Catalans, fins a la seva ruptura amb la institució el 1920. No s'ha de confondre amb Pompeu Fabra (el gramàtic que va fixar la normativa del català des de l'IEC) ni amb el poeta noucentista Josep Carner, sobrenomenat el príncep dels poetes.
La dictadura de Primo de Rivera, instaurada amb el cop de 1923, va dissoldre la Mancomunitat el 1925 mitjançant un decret que va suprimir les seves competències. Compte: 1923 és el cop, no la dissolució efectiva.
La proclamació republicana de 1931
El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana a Barcelona. Poc després va ser reconvertida, després de negociar amb el Govern provisional espanyol, en la Generalitat de Catalunya dins la República espanyola. No van ser Companys, Tarradellas ni Puig i Cadafalch qui van fer la proclamació d'aquell dia.
El text estatutari de l'època va ser l'Estatut de Núria, redactat a la localitat de Núria i votat en referèndum per la població catalana el 1931. Va servir de base per a l'Estatut de Catalunya finalment aprovat per les Corts republicanes el 1932. No cal confondre'l amb l'Estatut de Sau (el de 1979), amb les Bases de Manresa (1892) ni amb el decret de restabliment de 1977.
De Macià a Companys
Després de la mort de Francesc Macià el 1933, el va succeir en la presidència de la Generalitat Lluís Companys, que va ocupar el càrrec fins al final de la Guerra Civil. Josep Tarradellas presidiria la Generalitat molt més tard (a l'exili des de 1954 i després del seu retorn entre 1977 i 1980), i Josep Irla i Bosch ho faria a l'exili entre 1940 i 1954.
En el marc dels Fets d'Octubre, el 6 d'octubre de 1934, Companys va proclamar des del balcó del Palau de la Generalitat l'Estat Català dins la República Federal espanyola. Es tractava d'una fórmula federal, no d'una independència total ni de la restauració de la Mancomunitat (ja dissolta el 1925), ni de proclamar l'Estatut de Núria. La proclamació va fracassar en poques hores i va comportar la suspensió de l'Estatut.
Punts clau
- Mancomunitat de Catalunya (1914): unió de les quatre diputacions; primer autogovern del segle XX.
- Primer president: Prat de la Riba (1914-1917). El succeeix Puig i Cadafalch (1917-1923).
- Escola de Bibliotecàries (1915) creada per la Mancomunitat; Eugeni d'Ors (Xènius) va dirigir la Instrucció Pública fins al 1920.
- Mancomunitat dissolta el 1925 per Primo de Rivera (cop de 1923).
- 14 d'abril de 1931: Francesc Macià proclama la República Catalana, després reconvertida en Generalitat.
- Estatut de Núria: votat en referèndum el 1931; base de l'Estatut de 1932.
- Lluís Companys succeeix Macià el 1933.
- 6 d'octubre de 1934: Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal (Fets d'Octubre); Estatut suspès.
