El conflicte: austriacistes davant borbònics
La Guerra de Successió Espanyola va enfrontar dos candidats al tron després de la mort sense descendència de Carles II. Catalunya, juntament amb Aragó i València, va recolzar la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria (bàndol austriacista). El pretendent rival, finalment vencedor, va ser Felip de Borbó (Felip V), recolzat per Castella i pel seu avi, el rei francès Lluís XIV.
El desenllaç europeu va arribar amb el Tractat d'Utrecht (1713), que va posar fi a la guerra entre les grans potències i va deixar Catalunya abandonada pels seus aliats, obligada a resistir en solitari. No ho confonguis amb altres tractats: la Pau dels Pirineus (1659, Guerra dels Segadors), la Pau de Westfàlia (1648, Guerra dels Trenta Anys) o el Tractat de Ryswick (1697, Guerra dels Nou Anys).
El setge i la caiguda de Barcelona (1714)
La resistència catalana es va concentrar en el llarg setge de Barcelona. La defensa política de la ciutat la va dirigir Rafael Casanova, conseller en cap del Consell de Cent, mentre el comandament militar queia en Antoni de Villarroel. Al davant, les tropes borbòniques estaven comandades pel general Jaume Fitz-James Stuart, duc de Berwick.
Barcelona va caure l'11 de setembre de 1714, data que avui es commemora com la Diada Nacional de Catalunya. Casanova va resultar ferit aquell mateix dia. Compte amb les dates trampa de blocs anteriors: el 7 de juny (Corpus de Sang) i el 23 o 26 de gener pertanyen a 1640-1641 (Guerra dels Segadors), no a 1714.
La repressió: el Decret de Nova Planta
Després de la victòria, Felip V va imposar el Decret de Nova Planta, que va abolir les institucions polítiques pròpies de Catalunya (Generalitat, Consell de Cent, Corts) i els seus privilegis forals (furs), imposant una organització centralitzada de model castellà. L'aplicació va ser esglaonada a la Corona d'Aragó: 1707 per a Aragó i València, 1715 per al Regne de Mallorca, i 1716 específicament per a Catalunya (dos anys després de la caiguda de Barcelona).
La reorganització territorial va substituir les antigues vegueries pels corregiments, seguint el model dels corregiments castellans i francesos. Distingeix: els comtats eren circumscripcions de l'alta edat mitjana; les diòcesis, circumscripcions eclesiàstiques.
Altres mesures centralitzadores
Dues mesures més completen el panorama del segle XVIII borbònic:
- Universitat: Felip V va tancar les universitats catalanes existents (Barcelona, Lleida —la més antiga— entre altres) i va fundar el 1717 la Universitat de Cervera com a única universitat del Principat, sota control reial directe.
- Control militar de Barcelona: es va enderrocar part del barri de la Ribera per construir, cap al 1715, la Ciutadella, una gran fortalesa militar destinada a vigilar la població. No la confonguis amb el Castell de Montjuïc (anterior a 1714, només reforçat), el Fort Pienc (fort exterior annex) o el Castell de Sant Ferran de Figueres (defensa fronterera).
Punts clau
- Catalunya recolza l'arxiduc Carles d'Àustria; el rival vencedor és Felip de Borbó (Felip V), recolzat per Castella i Lluís XIV.
- Tractat d'Utrecht (1713): deixa Catalunya sense aliats, resistint en solitari.
- Barcelona cau l'11 de setembre de 1714 = Diada Nacional. Defensa política: Rafael Casanova (conseller en cap). General borbònic: duc de Berwick.
- Decret de Nova Planta: abole Generalitat, Consell de Cent, Corts i furs. Per a Catalunya el 1716 (Aragó-València 1707, Mallorca 1715).
- Les vegueries se substitueixen pels corregiments.
- Universitat de Cervera (1717): única del Principat, després de tancar Barcelona i Lleida.
- La Ciutadella (cap al 1715): sobre el barri de la Ribera enderrocat, per vigilar Barcelona.
