La Catalunya del segle XXI: l'Estatut de 2006 i el seu recorregut
El segle XXI català s'obre amb un intent de renovar l'autogovern mitjançant un nou Estatut d'Autonomia, la tramitació, aprovació i posterior retallada del qual pel Tribunal Constitucional van marcar tota una dècada política. Aquest tema fixa dates, protagonistes i instruments jurídics que convé tenir molt clars.
De l'Estatut de Sau al nou Estatut
El primer Estatut d'Autonomia de l'etapa democràtica, després de la dictadura franquista, va ser l'Estatut de Sau, de 1979, sotmès a referèndum el 25 d'octubre de 1979. Aquest text va ser el que el nou Estatut va venir a substituir. No s'ha de confondre amb la Constitució espanyola, aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978 (norma fonamental de l'Estat, no un Estatut), ni amb fites històriques molt anteriors com el Decret de Nova Planta de 1716 (que va abolir les institucions catalanes) o el Decret de restabliment de la Generalitat de 1977 (que només la va restablir provisionalment).
El nou text va ser aprovat en referèndum el 18 de juny de 2006. Es va tramitar i aprovar a les Corts Generals mitjançant una llei orgànica, la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, tal com exigeix la Constitució per als Estatuts d'Autonomia. No hi cabia un reial decret legislatiu (delegació ordinària al Govern), ni una reforma directa de la Constitució (procediment propi dels arts. 167-168 CE), ni un decret llei del Govern de la Generalitat (que no té aquesta potestat).
Els protagonistes polítics
Quan es va aprovar l'Estatut de 2006 presidia la Generalitat Pasqual Maragall (Generalitat) (PSC), al capdavant del primer Govern tripartit. Convé no confondre'l amb altres presidents: Jordi Pujol va governar entre 1980 i 2003 (vint-i-tres anys); José Montilla, primer president d'origen andalús, va accedir al càrrec el 2006 però després de l'aprovació de l'Estatut; i Artur Mas va presidir entre 2010 i 2016, ja en l'etapa posterior a la sentència.
Al Govern d'Espanya, durant la negociació i aprovació parlamentària de l'Estatut (entre 2004 i 2006) presidia José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE). No va ser José María Aznar (PP, 1996-2004, anterior a la tramitació), ni Mariano Rajoy (PP, president des de 2011, amb la sentència ja dictada), ni Felipe González (PSOE, 1982-1996).
La Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional
El recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut va ser interposat el 2006 per un grup de gairebé un centenar de diputats del Partit Popular al Congrés. El Defensor del Poble també va recórrer, en un recurs diferent i posterior, però no va ser el promotor del que va resoldre la sentència; el Govern de la Generalitat actuava com a part defensora del text, no com a recurrent.
La STC 31/2010 es va dictar el 28 de juny de 2010. Els seus pronunciaments clau:
- Sobre la menció de Catalunya com a «nació» en el preàmbul: el Tribunal la va considerar mancada d'eficàcia jurídica interpretativa, amb un valor només polític i simbòlic. No li va reconèixer valor vinculant ni la va elevar a principi constitucional.
- Sobre la llengua: va declarar inconstitucional el caràcter de «llengua preferent» del català a les administracions i institucions catalanes, per contrari a la cooficialitat. En canvi, no va qüestionar la cooficialitat del català juntament amb el castellà, i l'ús vehicular a l'ensenyament no va ser el precepte anul·lat.
La reacció social i el cicle posterior
Després de conèixer-se la sentència, el 10 de juliol de 2010 es va celebrar a Barcelona una gran manifestació sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim». Aquest malestar va obrir el cicle sobiranista posterior: la Diada de l'11 de setembre de 2012 amb la seva gran manifestació independentista, i més endavant el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017. Convé situar cada data en el seu episodi i no barrejar-les.
Punts clau
- Estatut de Sau de 1979 (referèndum 25 d'octubre de 1979): estatut substituït pel nou text.
- Referèndum del nou Estatut: 18 de juny de 2006; aprovat com a Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol.
- President de la Generalitat el 2006: Pasqual Maragall (PSC, primer tripartit). President del Govern: José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE).
- STC 31/2010, de 28 de juny: recurs interposat per diputats del PP; el Govern defensava l'Estatut.
- La sentència va negar eficàcia jurídica a «nació» (preàmbul, valor només polític) i va anul·lar el caràcter de «llengua preferent» del català, sense tocar la cooficialitat.
- Manifestació del 10 de juliol de 2010, lema «Som una nació. Nosaltres decidim».
- No confondre: Constitució (6 de desembre de 1978), Diada de l'11 de setembre de 2012, referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
