En aquest tema
La Catalunya del segle XXI aborda la transformació política i institucional de l'autogovern. El tema recorre el govern tripartit i l'Estatut, la Sentència 31/2010, el gir sobiranista, el referèndum de l'1 d'octubre, l'article 155 i les presidències posteriors.
El govern tripartit i el nou Estatut d'autonomia de 2006
El segle XXI s'obre a Catalunya amb una etapa de profunda transformació política i institucional.
En el període comprès entre els anys 2003 i 2010, la Generalitat de Catalunya va ser dirigida per una coalició governamental coneguda com el govern tripartit. Aquesta coalició estava integrada per:
- el Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC-CpC
- Esquerra Republicana de Catalunya, ERC
- Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, ICV-EUiA
Entre els anys 2003 i 2006, el president de la Generalitat fou Pasqual Maragall. Sota el seu mandat, el Parlament de Catalunya va elaborar i aprovar una proposta de reforma de l'autogovern que va donar lloc a un nou Estatut d'autonomia.
Després de la seva negociació i tramitació a les Corts Generals espanyoles, el text va ser aprovat per les Corts, ratificat en referèndum pel poble de Catalunya i sancionat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol. Va substituir l'Estatut de Sau de 1979 com a norma institucional bàsica de Catalunya.
Després de la celebració d'eleccions al Parlament el novembre de 2006, fou proclamat nou president de la Generalitat José Montilla, qui va encapçalar el segon govern tripartit fins a l'any 2010.
La Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional i l'article 2 de la Constitució
Després de quatre anys de vigència de la nova norma estatutària, l'Estatut d'autonomia de 2006 va ser modificat parcialment per la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010, la STC 31/2010. Aquesta sentència va resoldre el recurs d'inconstitucionalitat interposat per un grup de diputats del Partit Popular al Congrés dels Diputats.
La sentència va anul·lar diversos preceptes del text estatutari en algunes de les seves disposicions; d'altres, en canvi, els va sotmetre a una interpretació restrictiva. Això va obrir una greu crisi de relacions entre les institucions catalanes i les espanyoles.
L'article 2 de la Constitució Espanyola estableix que la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols. Reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Com a resposta immediata a la resolució judicial, el 10 de juliol de 2010 es va celebrar a Barcelona una manifestació ciutadana multitudinària encapçalada pel lema unitari «Som una nació. Nosaltres decidim». Va aplegar representants institucionals i centenars de milers de ciutadans i va marcar un punt d'inflexió decisiu en el debat polític sobre l'autogovern.
La crisi econòmica i el gir sobiranista: de les eleccions de 2010 a la consulta del 9N de 2014
Paral·lelament a la sentència sobre l'Estatut, es van produir dos elements polítics clau. En primer lloc, les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010, que van donar la victòria a la federació de Convergència i Unió, CiU, i van situar Artur Mas a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
En segon lloc, les eleccions generals espanyoles del 20 de novembre de 2011, que van atorgar la majoria absoluta al Partit Popular liderat per Mariano Rajoy, qui fou investit president del Govern espanyol.
Aquesta etapa històrica va coincidir amb una greu crisi econòmica internacional. Va provocar:
- la paralització de l'activitat productiva
- un increment sever de l'atur
- el deute
- el rescat públic d'entitats bancàries
- conflictes pel pagament d'hipoteques i desnonaments
- fortes dificultats financeres a les finances públiques
Les institucions públiques van haver d'aplicar fortes retallades pressupostàries en sectors clau:
- l'ensenyament
- la salut
- les obres públiques
- el benestar social
- la seguretat
Aquestes retallades van comportar una situació de vulnerabilitat social i augment de les desigualtats.
Enmig d'aquest intens debat econòmic i polític, l'any 2012 el president de la Generalitat, Artur Mas, va començar a reclamar un estat propi per a Catalunya. Amb aquest objectiu va convocar noves eleccions al Parlament per al 25 de novembre de 2012.
El resultat d'aquests comicis va afavorir una estratègia parlamentària orientada a celebrar una consulta sobre el futur polític del país.
En aquest marc, el 12 de desembre de 2013 es va anunciar un acord de consens entre diferents forces polítiques catalanes per portar a terme una consulta ciutadana el 9 de novembre de 2014, el 9N.
Aquesta consulta, definida com a popular i no vinculant, fou suspesa i prohibida pel Tribunal Constitucional. Tot i això, es va dur a terme com a procés participatiu.
De les eleccions de 2015 al referèndum de l'1 d'octubre de 2017
La continuïtat de les mobilitzacions ciutadanes i la falta d'acord institucional van desembocar en la convocatòria de noves eleccions al Parlament de Catalunya per al 27 de setembre de 2015.
La candidatura guanyadora dels comicis fou la coalició Junts pel Sí, que va assolir una majoria parlamentària a favor de la celebració d'un referèndum sobre la independència. Després de les negociacions d'investidura, el 10 de gener de 2016 fou investit nou president de la Generalitat Carles Puigdemont.
L'any 2017 es va produir una acceleració del conflicte polític. El mes de setembre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar el marc legal per a la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya.
El Govern espanyol va impugnar tant la convocatòria com les lleis reguladores aprovades davant el Tribunal Constitucional, el qual en va suspendre immediatament l'aplicació.
Malgrat aquesta suspensió judicial, la votació es va dur a terme el dia 1 d'octubre de 2017, l'1-O. Va anar acompanyada d'una forta tensió política i d'actuacions policials destinades a impedir-ne el desenvolupament.
L'aplicació de l'article 155 de la Constitució i el restabliment del Govern (2017-2018)
Arran dels fets de setembre i octubre de 2017, el 27 d'octubre de 2017 el Senat espanyol va aprovar formalment l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya a proposta del Govern central.
Els efectes immediats d'aquesta mesura extraordinària van comportar la intervenció de la Generalitat de Catalunya i el cessament del seu president, Carles Puigdemont, així com de la totalitat dels consellers del Govern català. Aquestes funcions i competències van ser assumides directament pels ministeris del govern de l'Estat.
En virtut de les facultats derivades de l'article 155, el president del Govern espanyol va dissoldre el Parlament de Catalunya i va convocar eleccions autonòmiques per al 21 de desembre de 2017.
D'aquells comicis va sorgir una nova majoria parlamentària que, després de diversos intents fallits d'investidura, va investir Joaquim Torra president de la Generalitat el 14 de maig de 2018. La seva presidència va començar el 17 de maig de 2018.
L'article 155 havia deixat la Generalitat intervinguda; la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat, el 2 de juny de 2018, va deixar automàticament sense efecte l'aplicació de l'art. 155 de la CE a Catalunya. Això va suposar la represa de l'autogovern ordinari i la fi de la intervenció estatal sobre l'administració de la Generalitat.
Presidències posteriors
Aquesta taula compara l'inici i el final del mandat de cada president de la Generalitat posterior.
| President | Inici | Final |
|---|---|---|
| Joaquim Torra | 17 de maig de 2018 | 28 de setembre de 2020 |
| Pere Aragonès | 24 de maig de 2021 | 10 d'agost de 2024 |
| Salvador Illa | 10 d'agost de 2024 | — |
Punts clau
- El govern tripartit (2003-2010), integrat per PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA, va tenir com a presidents Pasqual Maragall (2003-2006) i José Montilla (2006-2010).
- La STC 31/2010, de 28 de juny, va resoldre el recurs d'inconstitucionalitat interposat per un grup de diputats del Partit Popular al Congrés dels Diputats.
- Com a resposta a la sentència, el 10 de juliol de 2010 es va celebrar la manifestació encapçalada pel lema «Som una nació. Nosaltres decidim».
- Les eleccions al Parlament del 28 de novembre de 2010 van donar la victòria a CiU i van situar Artur Mas a la presidència de la Generalitat.
-
Les eleccions generals del 20 de novembre de 2011 van atorgar la majoria absoluta al Partit Popular liderat per Mariano Rajoy.
-
La consulta del 9N (9 de novembre de 2014), amb acord anunciat el 12 de desembre de 2013 i suspesa pel Tribunal Constitucional, es va fer com a procés participatiu.
- Arran de la victòria de Junts pel Sí, Carles Puigdemont va ser investit el 10 de gener de 2016 i l'1-O es va celebrar l'1 d'octubre de 2017.
- El Senat va aprovar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya el 27 d'octubre de 2017, comportant la intervenció de la Generalitat.
- La presa de possessió del nou Govern de la Generalitat, el 2 de juny de 2018, va deixar sense efecte l'aplicació de l'article 155.
- Les presidències posteriors les van ocupar Joaquim Torra (2018-2020), Pere Aragonès (2021-2024) i Salvador Illa, que va iniciar el mandat el 10 d'agost de 2024.
