L'arrencada de la industrialització
Catalunya va ser el motor de la revolució industrial a la península ibèrica, i el sector tèxtil del cotó va marcar el camí. La fita simbòlica de l'enlairament és el Vapor Bonaplata, la fàbrica tèxtil barcelonina on el 1832 els germans Bonaplata van instal·lar la primera màquina de vapor aplicada a la indústria catalana. No cal confondre'l amb altres fàbriques més tardanes: el Vapor Aymerich de Terrassa és de principis del segle XX, i tant la Fàbrica Batlló com el Vapor Vell de Sants són instal·lacions posteriors a la pionera de 1832.
El segon gran símbol del progrés tècnic és el ferrocarril. La línia entre Barcelona i Mataró es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848 i va ser el primer ferrocarril en funcionament de tota la península ibèrica, anterior a qualsevol línia de la resta d'Espanya. Compte amb les dates trampa: no és 1840 (encara no existia), ni 1854, ni 1862 (etapes ja posteriors de la xarxa).
La Renaixença: recuperar la llengua
La Renaixença és el moviment cultural i literari del segle XIX que va impulsar la recuperació del català com a llengua literària i culta. És important distingir-la d'altres corrents: el Modernisme (finals del XIX i principis del XX) i el Noucentisme (primer terç del segle XX, lligat a la Mancomunitat) són posteriors, i el Romanticisme és el corrent europeu més ampli en què s'insereix la Renaixença, però no el seu nom específic.
El seu punt de partida simbòlic és l'Oda a la Pàtria (1833), poema en català de Bonaventura Carles Aribau, jurista i poeta romàntic barceloní. No cal atribuir-la a figures posteriors com Jacint Verdaguer (autor ja consolidat de L'Atlàntida), Àngel Guimerà (dramaturg) ni Joaquim Rubió i Ors, que va escriure a partir de 1841 sota el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat. Una altra fita de la Renaixença és la restauració dels Jocs Florals, certamen poètic en llengua catalana, a Barcelona el 1859 (no a Girona ni a Tarragona, ni el 1833, que és la data de l'Oda a la Pàtria).
Del catalanisme cultural al catalanisme polític
El catalanisme va passar del cultural al polític al llarg del segle. Valentí Almirall va fundar el Centre Català el 1882 i va publicar Lo Catalanisme el 1886, donant forma a un catalanisme de perfil més moderat. El primer programa polític sistemàtic van ser les Bases de Manresa (1892), redactades i aprovades per la Unió Catalanista en una assemblea celebrada a Manresa, amb propostes d'autogovern. Compte amb els distractors: ni el Centre Català (anterior), ni la Lliga Regionalista (encara no existia), ni Solidaritat Catalana (coalició electoral de 1906) en van ser els autors.
El 1901 es va fundar la Lliga Regionalista per iniciativa d'Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, que es va convertir en el partit catalanista conservador hegemònic de les primeres dècades del segle XX. Prat de la Riba va donar al moviment la seva obra doctrinal de referència, La Nacionalitat Catalana (1906), que sistematitza l'ideari nacionalista de la Lliga (no la va escriure Cambó, ni Almirall, ni Puig i Cadafalch). Des de la Diputació de Barcelona, que presidia, Prat de la Riba va impulsar també la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans el 1907, dedicat a la investigació científica i a la normalització de la llengua.
Conflictes socials de principis del segle XX
La industrialització va portar també fortes tensions socials. La Setmana Tràgica va esclatar a Barcelona entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909 com a protesta contra l'enviament de reservistes, molts d'ells obrers, a la guerra del Marroc. No s'ha de confondre amb el Procés de Montjuïc (1896-1897, repressió judicial després d'un atemptat), la vaga de La Canadenca (vaga general de 1919) ni la vaga general de 1902.
Punts clau
- Vapor Bonaplata (1832): primera màquina de vapor a la indústria tèxtil catalana (germans Bonaplata).
- Barcelona-Mataró (28 d'octubre de 1848): primer ferrocarril de tota la península ibèrica.
- Renaixença: moviment de recuperació del català en el segle XIX (diferent de Modernisme, Noucentisme i Romanticisme).
- Oda a la Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau: arrencada simbòlica de la Renaixença.
- Jocs Florals restaurats a Barcelona el 1859.
- Centre Català (1882) i Lo Catalanisme (1886): Valentí Almirall.
- Bases de Manresa (1892): primer programa polític catalanista, obra de la Unió Catalanista.
- Lliga Regionalista (1901): fundada per Prat de la Riba i Cambó.
- La Nacionalitat Catalana (1906): Prat de la Riba. Institut d'Estudis Catalans (1907): fundat per Prat de la Riba.
- Setmana Tràgica (juliol de 1909): protesta per l'enviament de reservistes al Marroc.
