En aquest tema
L'evolució de Catalunya al segle dinou comprèn l'estat liberal, la industrialització i el catalanisme. El tema recorre la crisi de l'Antic Règim, les etapes liberals, la industrialització, el moviment obrer, la Restauració, la Renaixença i el catalanisme polític.
La crisi de l'Antic Règim i la Guerra del Francès (1808-1814)
El segle dinou s'inicia a Catalunya amb la ruptura profunda de les estructures de l'Antic Règim, provocada per l'impacte de la Revolució Francesa de 1789.
La primera repercussió bèl·lica directa és la Guerra Gran (1793-1795). Hi penetren els exèrcits revolucionaris francesos pel territori català en la seva confrontació amb la monarquia espanyola.
Anys després, l'ocupació napoleònica a partir de 1808 desencadena una insurrecció popular antifrancesa. Aquesta insurrecció comporta alhora una rebel·lió oberta contra l'immobilisme de l'absolutisme monàrquic.
La Guerra del Francès s'allarga del 1808 al 1814. Es caracteritza per l'acció constant de partides guerrilleres i per una dura guerra de posicions, amb setges remarcables com el que pateix heroicament la ciutat de Girona.
En aquest context d'ocupació, la convocatòria de les Corts de Cadis evidencia la transformació política del país.
La promulgació de la Constitució de 1812 és el naixement del primer text legal de caràcter liberal a Espanya, amb l'únic precedent de l'Estatut de Baiona imposat pels francesos. En la discussió i la redacció d'aquesta carta magna té un paper molt destacat el patriota i intel·lectual català Antoni de Capmany.
Ferran VII i el Trienni Liberal
El retorn del monarca Ferran VII l'any 1814 comporta la suspensió immediata de la Constitució de Cadis i el restabliment intransigent de l'absolutisme.
El rei vol tornar a l'ordre tradicional. Però la fallida general de la hisenda reial, la inestabilitat política i l'empobriment de la societat fan inviable la recuperació econòmica sense una contribució fiscal de la noblesa i el clergat.
Davant d'aquest bloqueig se succeeixen constants aixecaments militars liberals. Al començament de 1820 triomfa el pronunciament del coronel Riego, que obliga el rei a jurar la Constitució de 1812.
El període conegut com a Trienni Liberal (1820-1823) aplica un conjunt de reformes per sanejar l'economia:
- la implantació de la llibertat econòmica i industrial
- la primera desamortització de béns eclesiàstics
- la reordenació de la presència de comunitats religioses
- el reconeixement de les llibertats públiques
L'oposició dels sectors reialistes i privilegiats desemboca en una guerra civil interior. Culmina amb la intervenció armada de la Santa Aliança, mitjançant l'expedició francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Aquests liquiden el govern liberal i restauren novament l'absolutisme, que dona pas a la Dècada Ominosa (1823-1833).
La successió de Ferran VII i el carlisme
A la mort de Ferran VII l'any 1833 s'obre una crisi successòria decisiva, després de la derogació prèvia de la Llei sàlica, la norma que impedia regnar a les dones.
El plet enfronta la regent Maria Cristina, que exerceix el poder en nom de la seva filla Isabel II, i l'infant Carles, germà del difunt rei, que reclama els drets de successió dinàstica. Aquest enfrontament origina el moviment del carlisme.
La Primera Guerra Carlina dura a Catalunya fins a l'any 1840. Té una implantació notable i un suport decidit de la pagesia, un sector refractari a les mesures econòmiques del nou estat liberal i a la penetració de les relacions capitalistes al camp.
La desamortització i les bullangues
En el decurs de la guerra s'aprova la desamortització de terres de l'Església, que consisteix en l'expropiació i la venda pública de finques eclesiàstiques.
És una de les actuacions més transcendents de la revolució liberal. El seu objectiu prioritari és eixugar el dèficit de la hisenda i pagar l'exèrcit que combat els carlistes, però no aconsegueix que la pagesia accedeixi a la propietat de la terra, perquè les subhastes afavoreixen els compradors burgesos amb capital disponible.
L'ambient de conflicte bèl·lic i la precarietat de les classes urbanes provoquen a Barcelona revoltes populars, les bullangues, com la de l'any 1837. Es caracteritzen per episodis d'agitació social i manifestacions de caràcter anticlerical.
Moderats i progressistes
La vida política de la consolidació de l'estat liberal està dominada per la pugna entre dos grans blocs:
- Els moderats són partidaris d'un model autoritari, de conferir un protagonisme destacat a la corona, de limitar les llibertats i d'establir un sufragi censitari molt restringit. Aquesta opció exerceix el predomini governamental i defineix el perfil institucional bàsic de l'estat liberal espanyol.
- Els progressistes defensen un concepte ampli de la sobirania nacional, el reconeixement de llibertats públiques extenses i una ampliació dels drets electorals.
La diferència és clara: els moderats limiten les llibertats i restringeixen el sufragi, mentre que els progressistes amplien les llibertats i els drets electorals.
Del Sexenni revolucionari a la Primera República (1868-1874)
L'any 1868, el general català Joan Prim encapçala una insurrecció militar de signe progressista. Triomfa, força la marxa del país de la reina Isabel II i dona inici al període del Sexenni revolucionari.
La coalició governant aprova la Constitució de 1869, un text avançat que reconeix llibertats democràtiques universals. Les Corts entronitzen el príncep italià Amadeu de Savoia com a nou rei constitucional.
El regnat neix greument afeblit per l'assassinat del general Prim a Madrid. Acaba amb l'abdicació voluntària del monarca davant la conflictivitat política persistent. Aquests fets precipiten la proclamació de la Primera República (1873-1874).
A Catalunya el republicanisme gaudeix d'un ampli seguiment popular, particularment en la seva branca federal. El destacat ideòleg i dirigent polític barceloní Francesc Pi i Margall esdevé un dels presidents del nou règim republicà.
La industrialització i el ferrocarril
Catalunya havia iniciat una primera activitat manufacturera del cotó a les darreries del segle divuit. Però les guerres continuades d'entresegles en van interrompre el desenvolupament.
A partir dels anys trenta del segle dinou l'activitat fabril es reprèn amb empenta. L'any 1833 es funda a Barcelona la fàbrica Bonaplata, coneguda com el Vapor. És la primera instal·lació industrial accionada per màquina de vapor a Catalunya i a Espanya.
Poc temps després, col·lectius d'artesans que veien en la mecanització la seva ruïna laboral cremen aquesta factoria, en una mostra primerenca de moviment de ludisme.
A partir dels anys quaranta la industrialització catalana es consolida com una realitat puixant. El sector capdavanter és el tèxtil de cotó, acompanyat per la important mecanització de la indústria de la llana a les ciutats de Sabadell i Terrassa.
Per raons de subministrament energètic, les empreses industrials s'emplacen en dues zones principals:
- La façana del litoral, on el carbó d'importació arriba fàcilment a través dels ports de mar.
- Les conques fluvials dels rius Ter i Llobregat, on s'estableixen nombroses colònies industrials per aprofitar la força hidràulica de l'aigua.
La manca de jaciments rics de ferro i carbó mineral impedeix l'arrelament d'una indústria siderúrgica pesant a Catalunya. En canvi, despunten companyies molt representatives de construcció mecànica, entre les quals destaca La Maquinista Terrestre i Marítima, fundada a Barcelona l'any 1855.
Paral·lelament es produeixen avenços fonamentals en les comunicacions terrestres i en el transport. Sobresurt la inauguració de la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró l'any 1848, el primer ferrocarril construït en tot el territori peninsular espanyol.
Població i ciutats
Aquest creixement industrial s'acompanya d'una profunda mutació demogràfica i urbana. Catalunya continua la trajectòria expansiva iniciada en el set-cents: passa d'uns 900.000 habitants a finals del segle divuit a 1.752.000 habitants en el cens de 1877.
Les ciutats experimenten una notable concentració poblacional. El cas paradigmàtic és Barcelona, que viu l'enderroc de les muralles medievals a partir de la dècada de 1850 i la posada en marxa del projecte de l'Eixample, concebut per l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà.
L'agricultura i la crisi de la fil·loxera
Al costat de la tradicional producció cerealista emergeix una agricultura comercial especialitzada i orientada al mercat:
- el conreu d'avellanes i ametlles a Tarragona
- la producció d'arròs a les comarques del Baix Ebre i el Montsià
- la collita de patates al Maresme i a Osona
- els arbres fruiters a les terres de Lleida
L'esdeveniment agrari més espectacular és l'expansió massiva de la vinya entre els anys 1868 i 1880. La impulsa l'arribada primerenca de la plaga de la fil·loxera a França, que dispara la demanda i els preus del vi català.
Quan la plaga creua la frontera i assola les vinyes catalanes, es genera una profunda crisi al sector. Hi ha una intensa conflictivitat entre els propietaris i els pagesos sotmesos a contractes de rabassa morta, els rabassaires.
Aquest és l'antecedent que conduiria més endavant a la constitució de la Unió de Rabassaires l'any 1922 com a gran sindicat agrícola.
El proletariat i els orígens del moviment obrer
La formació de la societat industrial comporta l'aparició d'una nova classe social, el proletariat. Els treballadors de les fàbriques prenen consciència de la duresa de les seves condicions laborals i materials de vida. Comencen a organitzar-se en societats de resistència per reclamar millores salarials i laborals.
Ja l'any 1834 hi ha constància formal d'un document en què un col·lectiu de teixidors protesta davant les autoritats de Barcelona. Els empresaris intenten allargar la mida de les peces teixides sense augmentar el sou.
L'any 1840 es funda l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, reconeguda com la primera societat obrera d'Espanya.
Durant els anys d'obertura del Sexenni revolucionari s'implanta a la península la Primera Internacional Obrera (Associació Internacional de Treballadors), de la mà de l'activista italià Giuseppe Fanelli. Fanelli estableix un nucli organitzatiu a Barcelona. Aquest contacte vincula definitivament el sindicalisme català amb el moviment obrer internacional.
L'any 1870 se celebra a la capital catalana el Primer Congrés Obrer Espanyol, federat a la Internacional. Hi obtenen una victòria clara les tesis bakuninistes de caràcter anarquista. És un fet transcendental que explica l'arrelament profund i la continuïtat de l'anarquisme en el si de la classe treballadora catalana.
L'any 1881 s'organitza a Barcelona el congrés fundacional de la Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola, d'orientació anarcosindicalista.
Al mateix temps, el corrent marxista es vertebra amb la fundació del partit polític PSOE per Pablo Iglesias a Madrid l'any 1879 i la posterior constitució a Barcelona, l'any 1888, del sindicat UGT.
La Federació és anarcosindicalista; el PSOE i la UGT, en canvi, són del corrent marxista.
Dins d'aquest ventall obrer també destaca la presència de les Tres Classes de Vapor, influent organització fabril partidària d'un model sindical moderat i pragmàtic.
La Restauració borbònica
A finals de l'any 1874, el pronunciament militar del general Martínez Campos liquida la Primera República i reinstaura la monarquia dels Borbons en la persona d'Alfons XII. L'any 1876 s'aprova una nova constitució que estableix el període històric de la Restauració, dissenyat pel polític conservador Antonio Cánovas del Castillo.
El funcionament polític de la Restauració es basa en el sistema de torn pacífic entre dos partits dinàstics oficials: el Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta.
Queden pràcticament excloses de la representació parlamentària la resta de formacions polítiques:
- els republicans
- els socialistes
- els carlins
L'engranatge que garanteix l'alternança concertada és el frau electoral sistemàtic. L'orquestren el ministeri de la Governació i els governadors civils mitjançant la xarxa clientelar del caciquisme local.
La Renaixença
En aquest ambient de centralisme polític qualla la represa del moviment cultural de la Renaixença, originat a partir dels anys trenta. Té la voluntat de recuperar una consciència diferencial catalana i d'incorporar a Catalunya els corrents estètics del Romanticisme europeu.
La Renaixença es manifesta en disciplines diverses:
- la història
- el dret
- la filosofia
- la literatura
El seu objectiu central indiscutible és la recuperació de la llengua catalana per a l'ús literari culte.
Aquesta voluntat de dignificació es difon àmpliament a través de periòdics i publicacions:
- el Diari Català, fundat per Valentí Almirall
- La Veu de Montserrat, impulsada pel grup catòlic de Vic
- la revista La Renaixença
Els orígens i l'evolució del catalanisme polític (1885-1901)
El catalanisme evoluciona de la inicial reivindicació lingüística i cultural cap a l'articulació de demandes polítiques pròpies davant l'Estat central.
L'any 1885 hi ha un salt qualitatiu amb la redacció del Memorial de Greuges, document lliurat directament al rei Alfons XII. S'hi reclama el respecte i la defensa del dret civil català davant la uniformització jurídica del Codi Civil espanyol. També s'hi demanen mesures econòmiques de caràcter proteccionista en benefici de la producció industrial i agrícola del Principat.
Aquesta dinàmica unitària propicia la creació de la Unió Catalanista, organització transversal que agrupa les diverses associacions i personalitats que aspiren a aconseguir per a Catalunya un autogovern polític diferenciat.
Aquesta entitat convoca l'assemblea que l'any 1892 aprova les Bases de Manresa, conegudes formalment com a Bases per a la Constitució Regional Catalana. Són el primer document programàtic complet del catalanisme polític, perquè proposen un règim competencial autònom.
Paral·lelament veuen la llum textos doctrinals determinants per a la formació del pensament polític catalanista:
| Obra | Autor | Enfocament |
|---|---|---|
| Lo catalanisme (1886), formulació pionera | Valentí Almirall | Progressista, republicà i laic |
| Assaig La tradició catalana (1892) | Bisbe Josep Torras i Bages | Cristià, catòlic i tradicionalista |
| Opuscle Compendi de doctrina catalanista | Enric Prat de la Riba i Pere Muntañola | Divulgació didàctica dels postulats nacionals |
La desfeta colonial de 1898 colpeja greument els interessos exportadors de la indústria i del comerç catalans. Suposa la sobtada pèrdua de les possessions d'ultramar de:
- Cuba
- Puerto Rico
- les Filipines
La crisi del 98 posa al descobert el distanciament entre la ineficàcia de l'aparell estatal de la Restauració i el dinamisme de la burgesia catalana. Això impulsa una voluntat de regeneracionisme tant de la societat espanyola com de la política pròpia.
En aquest context renovat, a principis de 1901 es funda la Lliga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Aquest nou partit presenta la cèlebre candidatura dels quatre presidents a les eleccions d'aquell mateix any. Triomfa a la ciutat de Barcelona i aconsegueix la primera gran victòria electoral del catalanisme polític enfront dels partits dinàstics i del caciquisme oficial.
Punts clau
- L'evolució catalana del segle XIX comprèn com a eixos centrals l'estat liberal, la industrialització i el catalanisme.
- L'intel·lectual català Antoni de Capmany destacà en redactar la Constitució de 1812, primer text liberal espanyol amb el precedent de l'Estatut de Baiona.
- El pronunciament de Riego el 1820 inicia el Trienni Liberal, liquidat el 1823 pels Cent Mil Fills de Sant Lluís per donar pas a la Dècada Ominosa.
- Mort Ferran VII el 1833 rere derogar la Llei sàlica, Maria Cristina i l'infant Carles s'enfronten en la guerra carlina, sostinguda a Catalunya per la pagesia fins al 1840.
-
La desamortització beneficia la burgesia compradora en lloc de la pagesia per finançar l'exèrcit, en un clima d'avalots anticlericals com la bullanga de 1837.
-
Els moderats defensen la corona i un sufragi censitari molt restringit, mentre que els progressistes propugnen la sobirania nacional i l'ampliació de drets electorals.
- La fàbrica Bonaplata introdueix la màquina de vapor el 1833, mentre la línia Barcelona-Mataró inaugura el primer ferrocarril del territori peninsular espanyol el 1848.
- La població catalana arriba a 1.752.000 habitants el 1877, mentre Barcelona enderroca muralles a partir de la dècada de 1850 i posa en marxa l'Eixample d'Ildefons Cerdà.
- L'auge de la vinya (1868-1880) decau per la fil·loxera, enfrontant propietaris i rabassaires sotmesos a rabassa morta abans de crear la Unió de Rabassaires el 1922.
-
La Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola (1881) té orientació anarcosindicalista, en contrast amb la fundació a Barcelona de la UGT (1888) de caràcter marxista.
-
El sistema de 1876 dissenyat per Cánovas articula el torn pacífic entre conservadors i liberals de Sagasta mitjançant el frau electoral del caciquisme.
- Amb l'objectiu de recuperar el català per a l'ús literari culte, la Renaixença es difon mitjançant el Diari Català de Valentí Almirall i La Veu de Montserrat.
- El Memorial de Greuges (1885) reclama dret civil i proteccionisme, mentre l'assemblea convocada per la Unió Catalanista aprova les Bases de Manresa (1892), primer document programàtic complet del catalanisme polític.
