El franquisme: repressió i abolició de l'autogovern
El bàndol franquista va abolir l'autogovern català fins i tot abans d'acabar la guerra. El Govern de Franco va aprovar, el 5 d'abril de 1938, en plena Guerra Civil, la llei que va abolir formalment l'Estatut de Catalunya de 1932, mentre la contesa encara continuava. Les dates trampa habituals són 1936 (inici de la guerra), 1939 (final de la guerra) i 1940 (afusellament de Companys): l'abolició és de 1938.
El símbol màxim de la repressió va ser el president Lluís Companys, que després del final de la guerra va marxar a l'exili. Lliurat per la Gestapo a les autoritats franquistes, va ser afusellat el 15 d'octubre de 1940 al fossat del Castell de Montjuïc, a Barcelona, després d'un consell de guerra sumaríssim. No va ser el 1939 ni el 1945, ni en altres fortaleses com la Ciutadella de Barcelona, el Castell de Sant Ferran (Figueres) o el Fort Pienc.
Durant el franquisme la Generalitat va continuar existint a l'exili. Josep Irla i Bosch la va presidir entre 1940 i 1954, després de l'execució de Companys, i el va succeir Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili des de 1954 fins a 1977 (Carles Pi i Sunyer va ser figura destacada de l'exili, però no president).
L'oposició antifranquista
La resistència interior es va articular en plataformes unitàries. La més important va ser l'Assemblea de Catalunya, constituïda el 1971, que va agrupar partits, sindicats i entitats cíviques catalanes d'oposició al franquisme sota el lema «Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia». No s'ha de confondre amb la Taula de Forces Polítiques i Sindicals (ja en la Transició), el Consell Nacional de Catalunya (constituït a l'exili a Londres el 1940) ni la Junta Democràtica (plataforma d'àmbit estatal impulsada pel PCE).
La Transició i el restabliment de la Generalitat
Amb la mort de Franco i l'inici de la Transició, el Govern espanyol va restablir provisionalment la Generalitat mitjançant el Reial decret llei 41/1977, de 29 de setembre, dictat mesos abans de l'aprovació de la Constitució de 1978. És una norma amb rang de decret llei (no un Reial decret 2809/1977, ni una llei ordinària com la Llei 4/1977, ni el Reial decret llei 1/1977 de principis d'any).
En aquell marc, Josep Tarradellas va retornar de l'exili com a president de la Generalitat el 1977. En arribar a Barcelona el 23 d'octubre de 1977, va pronunciar la cèlebre frase «Ja sóc aquí», convertida en símbol del retorn de la institució després del franquisme. Va presidir amb caràcter provisional entre 1977 i 1980.
El nou marc d'autogovern es va plasmar en l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979, conegut popularment com l'Estatut de Sau, pel pantà on es va reunir la ponència redactora. No cal confondre'l amb l'Estatut de Núria (el text de 1931), amb el decret de restabliment de 1977 ni amb denominacions inexistents com l'Estatut de Miravet.
Després de les primeres eleccions autonòmiques democràtiques de 1980, va ser elegit president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, líder de Convergència Democràtica de Catalunya, el primer president elegit democràticament després del franquisme (no Tarradellas, que va ser el provisional; ni Heribert Barrera, ni Narcís Serra).
Punts clau
- 5 d'abril de 1938: llei franquista que va abolir l'Estatut de 1932 (en plena guerra).
- Lluís Companys: lliurat per la Gestapo i afusellat el 15 d'octubre de 1940 al Castell de Montjuïc.
- Generalitat a l'exili: Irla (1940-1954) i Tarradellas (1954-1977).
- Assemblea de Catalunya (1971): lema «Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia».
- Reial decret llei 41/1977, de 29 de setembre: restabliment provisional de la Generalitat.
- Tarradellas retorna el 1977: «Ja sóc aquí» (23 d'octubre de 1977).
- Estatut de Sau (1979): Estatut d'autonomia de la democràcia.
- Jordi Pujol (CDC): president després de les primeres eleccions autonòmiques de 1980.
