Colonitzacions antigues: grecs i romans
La presència de pobles mediterranis a la costa catalana comença amb les colònies gregues. Cap al segle VI aC, colons grecs d'origen focense, procedents de Massàlia (Marsella), van fundar Empúries (en grec Emporion, 'el mercat'), a l'Alt Empordà, al terme de l'actual l'Escala. Es va convertir en el principal enclavament comercial grec del litoral. A la mateixa comarca hi va haver una altra colònia grega, Rhode (l'actual Roses), però fundada per colons originaris de l'illa de Rodes, no de Massàlia: no confonguis les dues fundacions.
La conquesta romana de la Península comença precisament per aquí. Cap a l'any 218 aC, en el context de la Segona Guerra Púnica contra Cartago, els germans Gneu i Publi Corneli Escipió van desembarcar a Empúries, iniciant la presència militar romana. Convé fixar altres dates de referència que solen aparèixer com a trampa: el 197 aC és la creació de les dues províncies hispanes (Citerior i Ulterior); el 133 aC, la caiguda de Numància; i el 19 aC, el final de les guerres càntabres, quan Roma va completar la conquesta peninsular.
En època romana, la ciutat més important del territori català va ser Tarraco (l'actual Tarragona), capital de la província Tarraconensis, amb un extens patrimoni arqueològic. Altres noms romans que has de distingir: Barcino (Barcelona), colònia de rang inferior a la capital; Ilerda (Lleida), escenari de la batalla entre Cèsar i Pompeu; i Dertosa (Tortosa), a la desembocadura de l'Ebre.
Naixement de Catalunya: la Marca Hispànica
A finals del segle VIII, els francs carolingis, amb Carlemany al capdavant de l'imperi, van crear una franja fronterera militaritzada al sud del Pirineu per contenir l'avenç musulmà d'Al-Àndalus: la Marca Hispànica. Dels comtats que la integraven naixeria Catalunya. No la confonguis amb el Ducat de Septimània (territori franc al nord del Pirineu) ni amb el Comtat de Tolosa (occità).
La figura fundacional llegendària de la dinastia comtal de Barcelona és Guifré el Pilós (878-897). Però la fita de la independència de facto és posterior: l'any 988, després de no rebre auxili franc davant el saqueig d'Al-Mansur de 985, el comte Borrell II no va renovar el vassallatge al rei de França Hug Capet. La historiografia assenyala aquest gest com l'inici de la separació real dels comtats catalans respecte de la monarquia franca.
La Corona d'Aragó i l'expansió medieval
L'any 1137 es va produir la unió dinàstica fundacional: el matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la infanta Peronella d'Aragó (hereva del Regne d'Aragó) va unir el Comtat de Barcelona i el Regne d'Aragó, donant origen a la Corona d'Aragó. El seu fill, Alfons el Cast, va ser el primer rei que va heretar tots dos territoris ja units.
La gran expansió territorial medieval la va protagonitzar Jaume I el Conqueridor, que va conquerir el Regne de Mallorca el 1229 i el Regne de València el 1238. A aquest mateix rei es deu la creació, el 1249, del Consell de Cent, el govern municipal de Barcelona format per cent jurats, vigent fins a la Nova Planta de 1714.
Més tard, el 1359, sota Pere el Cerimoniós, es va constituir la Diputació del General (origen de l'actual Generalitat de Catalunya), com a comissió permanent de les Corts Catalanes encarregada de recaptar els impostos votats en Corts.
La dinastia del Casal de Barcelona es va extingir amb Martí l'Humà, mort sense descendència. La crisi successòria es va resoldre en el Compromís de Casp (1412): representants de Catalunya, Aragó i València van elegir rei Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Punts clau
- Empúries (Emporion, l'Escala): colònia grega focense de Massàlia, segle VI aC. Rhode (Roses) la van fundar colons de Rodes.
- Desembarcament dels Escipions a Empúries: 218 aC, en la Segona Guerra Púnica.
- Tarraco (Tarragona) = capital de la Tarraconensis. Barcino=Barcelona, Ilerda=Lleida, Dertosa=Tortosa.
- Marca Hispànica: franja fronterera dels francs (Carlemany) davant d'Al-Àndalus, finals del segle VIII.
- Borrell II no renova el vassallatge a Hug Capet el 988 (després del saqueig d'Al-Mansur de 985) = independència de facto.
- Unió de 1137: Ramon Berenguer IV + Peronella d'Aragó → Corona d'Aragó.
- Jaume I: Mallorca 1229, València 1238; crea el Consell de Cent (1249).
- Diputació del General: 1359, Pere el Cerimoniós (germen de la Generalitat).
- Compromís de Casp (1412): elegeix Ferran d'Antequera (Trastàmara) després de morir Martí l'Humà sense hereu.
