En aquest tema
L'evolució de la policia a Catalunya condueix a la creació dels Mossos d'Esquadra. El tema recorre les forces feudals i modernes, les esquadres de paisans de 1719, la reorganització de 1721, la consolidació de 1723 i la modernització del segle XVIII.
Les forces de seguretat a la Catalunya feudal i moderna
Tot sistema de seguretat pública implica una policia concreta, que respon a l'evolució històrica i a la realitat del seu moment. L'estructura policial remet al poder polític i a la manera com aquest poder es relaciona amb la societat.
La funció policial constitueix una de les expressions més antigues de l'autoritat. Es va desenvolupar per defensar determinats interessos i preservar l'ordre establert.
A l'època feudal, la parcel·lació dels poders va fer que cada estament refermés el seu propi sistema de seguretat. A Catalunya, l'evolució institucional de la corona catalanoaragonesa va comportar la creació d'estructures de defensa armades per protegir els interessos de la monarquia.
Tanmateix, la major part del territori es trobava sotmesa a la jurisdicció de barons eclesiàstics i laics, entre els quals figurava alguna ciutat. Aquest territori escapava a la vigilància normal de l'autoritat reial.
Per aquesta raó, la responsabilitat directa de mantenir l'ordre públic requeia en aquests mateixos barons senyorials.
A la Catalunya medieval i de l'edat moderna mai no va existir un cos permanent de policia. La pau pública es mantenia per la repressió més que per la prevenció: s'actuava de manera coactiva, a posteriori, davant dels delictes comesos.
Un element fonamental d'aquest model tradicional fou la defensa de la Pau i Treva i la col·laboració directa de la població civil mitjançant institucions comunitàries d'autodefensa. Eren el sometent, articulat a través del repic de campanes i el crit d'alarma «Via fora, lladres!», i el sagramental.
Alhora, forces irregulars com els miquelets van actuar en diversos episodis bèl·lics dels segles XVII i XVIII. L'exèrcit constituïa el garant principal de la seguretat interior abans de la creació de cossos policials professionals.
El context bèl·lic de 1719: les esquadres de paisans
El naixement de les primeres esquadres armades va estar directament vinculat a la conjuntura militar posterior a la Guerra de Successió. L'any 1719, les tensions bèl·liques entre la monarquia espanyola de Felip V i França van obligar a desplaçar i situar l'exèrcit a la frontera pirinenca.
Aquest trasllat massiu de tropes regulars va generar un buit de seguretat a la rereguarda. Per això es va fer imprescindible crear una força armada que controlés l'interior del territori català.
Per dur a terme aquesta tasca de control, el capità general de Catalunya i la Reial Audiència van organitzar unes esquadres de paisans distribuïdes pels diversos corregiments.
En aquest escenari inicial va destacar Pere Anton Veciana i Rabasa, destacat combatent filipista que exercia el càrrec de batlle de Valls. Va assumir el comandament d'un dels escamots armats encarregats de garantir l'ordre.
La reorganització de 1721 i l'esquadra de Valls
Un cop finalitzada la confrontació bèl·lica amb França i signats els acords de pau, la tensió fronterera va desaparèixer l'any 1721. Les autoritats militars van considerar convenient desfer aquelles colles de veïns armats.
La major part de les esquadres de Catalunya van ser desarmades i van desaparèixer definitivament. L'esquadra de Valls, en canvi, va ser l'excepció decisiva: es va mantenir activa, amb destacaments operatius a Riudoms i a Rodonyà, sota la comandància única de Pere Anton Veciana.
Aquesta continuïtat singular va marcar la veritable institucionalització dels Mossos d'Esquadra. Va convertir aquest cos en una de les estructures policials més antigues d'Europa.
La consolidació de 1723: un cos reial i borbònic
La consolidació institucional del cos es va formalitzar l'any 1723. Les autoritats van remodelar i ampliar les esquadres, i Pere Anton Veciana en fou nomenat oficialment el comandant.
Els Mossos van representar en primera instància una força policial típicament reial i borbònica.
El seu objectiu prioritari consistia a controlar l'ordre públic en un territori on calia perseguir els nuclis de l'austriacisme derrotat però armat, com els carrasclets, i erradicar el bandolerisme als camins rurals.
Aquesta actuació es produïa sobre una població a la qual el nou règim borbònic havia prohibit el sometent i la possibilitat de portar armes de foc.
A més, els mossos tenien aquestes altres tasques:
- Neutralitzar delinqüents comuns.
- Requisar armes prohibides.
- Perseguir caçadors furtius en terres senyorials.
- Custodiar trasllats de detinguts.
El segle XVIII: modernització i uniformitat
Al llarg de tot el segle XVIII, els Mossos d'Esquadra van ser comandats de manera continuada per la família Veciana, a qui la corona premiava la fidelitat monàrquica filipista.
A partir dels anys quaranta del segle XVIII, el cos va experimentar una profunda transformació professional. Es va consolidar com un cos policial preparat, assalariat, regular i altament efectiu. Era una autèntica innovació i un clar precedent de les policies modernes.
L'èxit del model fou tan notable que durant la segona meitat del segle XVIII es va exportar a altres zones de la monarquia hispànica.
Els integrants del cos disposaven d'una indumentària característica, que va definir la seva uniformitat tradicional:
- Gambeto blau fosc
- Jupetí vermell
- Calçons grocs
- Barretina
- Espardenyes de set vetes, amb cinta blava
El Preàmbul de la Llei 10/1994 recull de manera solemne la vinculació històrica multisecular del cos. Estableix el vincle de continuïtat de l'actual Policia de la Generalitat amb aquest cos, que data de finals del segle XVII i principis del XVIII.
El Preàmbul el consagra com la primera força de policia professional a Catalunya i pionera a tot l'Estat.
Punts clau
- Abans dels cossos policials, la seguretat es basava en la repressió, l'exèrcit i l'autodefensa del sagramental i el sometent, mobilitzat amb el crit «Via fora, lladres!».
- L'any 1719, el buit pel trasllat de l'exèrcit a la frontera amb França va dur el capità general i la Reial Audiència a crear esquadres de paisans.
- Després de la pau de 1721, la major part d'esquadres van desaparèixer, però la de Valls es mantingué sota Pere Anton Veciana, amb destacaments operatius a Riudoms i Rodonyà.
- La consolidació de 1723 establí una força reial i borbònica per combatre l'austriacisme armat i el bandolerisme, amb el sometent prohibit i la prohibició de portar armes de foc.
- Sota la família Veciana, el cos va experimentar una profunda transformació professional a partir dels anys quaranta del segle XVIII, i el model es va exportar a altres zones.
- La uniformitat tradicional constava de gambeto blau fosc, jupetí vermell, calçons grocs, barretina i espardenyes de set vetes amb cinta blava.
- El Preàmbul de la Llei 10/1994 consagra el cos com la primera força de policia professional a Catalunya i pionera a tot l'Estat.
