Història de la policia a Catalunya: dels orígens als Mossos d'Esquadra
Els Mossos d'Esquadra (Generalitat) són un dels cossos de policia més antics d'Europa pel seu origen, tot i que la seva forma actual sigui la d'una policia autonòmica moderna. Aquest tema recorre des dels seus antecedents armats fins a la culminació del desplegament territorial al segle XXI.
Antecedents i fundació al segle XVIII
Abans del Decret de Nova Planta, l'antecedent armat català que es considera precursor dels cossos de seguretat territorials van ser els Miquelets, cossos armats irregulars dels segles XVII i XVIII. No s'han de confondre amb els Segadors (que donen nom a l'episodi bèl·lic de 1640 i a l'himne català, no a un cos organitzat), els Almogàvers (mercenaris medievals de la Corona d'Aragó al Mediterrani) ni amb la Guàrdia Urbana (policia municipal contemporània).
La fundació tradicional dels Mossos d'Esquadra s'atribueix a Pere Anton Veciana, que va organitzar les primeres esquadres armades a la comarca de l'Alt Camp. No van ser Rafael de Casanova (conseller en cap que va defensar Barcelona el 1714), Antonio López y López (empresari indià del segle XIX) ni Narcís Monturiol (inventor del submarí Ictineo). Quan va promoure les esquadres, Veciana exercia el càrrec de batlle (alcalde) de Valls, no era ni capità general (màxima autoritat militar borbònica), ni bisbe de Tarragona, ni virrei.
La missió principal d'aquelles primeres esquadres era perseguir el bandolerisme als camins i al món rural del segle XVIII. Altres tasques de l'època corresponien a cossos diferents: la recaptació de tributs a la Reial Hisenda, la custòdia de la frontera amb França a l'exèrcit borbònic, i la vigilància de la costa a les milícies del litoral.
El monarca regnant quan es va autoritzar l'organització d'aquestes esquadres va ser Felipe V, primer rei de la dinastia borbònica. No Carlos II (últim Habsburg, la mort del qual sense descendència el 1700 va originar la Guerra de Successió), ni Carlos III (mitjans del segle XVIII), ni Fernando VII (inicis del segle XIX). Cal recordar que el càrrec de virrei va ser el propi del govern anterior a la Nova Planta, substituït després de 1716 pel de capità general.
Dissolució franquista i recreació democràtica
Després de l'ocupació de Catalunya per les tropes franquistes el 1939, en acabar la Guerra Civil, els Mossos d'Esquadra van ser dissolts com a cos autònom i les seves funcions van ser absorbides per cossos estatals. No va ser el 1936 (inici de la guerra, amb el cos encara actiu com a policia de la Generalitat republicana).
El cos es va recrear com a policia autonòmica moderna el 1983, a l'empara de la Llei 19/1983, de creació de la Policia Autonòmica. Convé situar bé les dates properes: el 1979 l'Estatut de Sau ja preveia la creació d'una policia autonòmica, però el cos encara no s'havia recreat; el 1980 es va constituir el primer Parlament democràtic; i el 1988 el cos ja portava anys recreat.
Ordenació integral i desplegament
L'ordenació integral del cos va arribar amb la Llei 10/1994, d'Ordenació i regulació de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra (PGME), que va establir el marc d'organització, funcions i desplegament. No s'ha de confondre amb la Llei 4/2003, de seguretat pública de Catalunya (que reorganitza el conjunt del sistema de seguretat, posterior) ni amb la Llei Orgànica 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat (norma estatal marc, no catalana).
El desplegament territorial per tot Catalunya, iniciat després de la llei de 1994, va culminar el novembre de 2008, quan el cos va assumir la seguretat ciutadana a la ciutat de Barcelona, l'últim territori pendent. Les dates intermèdies (com el 2003) o posteriors (com el 2013) no marquen el tancament del desplegament.
Punts clau
- Antecedent armat anterior a la Nova Planta: els Miquelets (no Segadors, Almogàvers ni Guàrdia Urbana).
- Fundació atribuïda a Pere Anton Veciana, batlle (alcalde) de Valls, a l'Alt Camp.
- Missió primera: perseguir el bandolerisme als camins i zones rurals.
- Monarca regnant: Felipe V (primer borbó). Nova Planta de 1716: el capità general substitueix el virrei.
- Dissolució franquista el 1939; recreació com a policia autonòmica el 1983 (Llei 19/1983).
- Ordenació integral: Llei 10/1994 (PGME). No confondre amb la Llei 4/2003 ni amb la LO 2/1986 estatal.
- Desplegament territorial culminat el 2008, amb Barcelona com a últim territori.
