El relleu: cims i grans unitats
El sostre de Catalunya és la Pica d'Estats, amb 3.143 metres d'altitud, situada al Pallars Sobirà, al Pirineu. És el punt més elevat del país. Molt a prop, en el mateix massís, s'alça el Pic Verdaguer (3.131 m), d'alçada lleugerament inferior. Altres cims destacats queden per sota: el Puigmal (uns 2.910 m, a la Cerdanya) i el Montseny, massís prelitoral el punt culminant del qual és el Turó de l'Home (uns 1.712 m), molt per sota de l'altitud pirinenca.
El relleu català s'organitza en diverses grans unitats. Al litoral, dues serralades paral·leles a la costa estructuren el territori: la Serralada Litoral (més propera al mar) i la Serralada Prelitoral (terra endins), separades per la Depressió Litoral. No cal confondre-les amb la Serralada Pirinenca (la gran cadena del nord) ni amb el Prepirineu o la Serralada Transversal (sistema pirinenc i prepirinenc).
La Depressió Central catalana és la gran plana interior, situada entre el Prepirineu (al nord) i les serralades costaneres (al sud), drenada principalment pel Segre i l'Ebre. No s'ha de confondre amb la Depressió Litoral (entre la Serralada Litoral i el mar), ni amb la zona entre el Pirineu axial i el Prepirineu (que ja forma part del sistema pirinenc).
El litoral i les aigües
Tot el litoral de Catalunya, des de la Costa Brava a Girona fins a la desembocadura de l'Ebre a Tarragona, s'obre al mar Mediterrani. No el banyen ni el Cantàbric (costa nord peninsular), ni l'Atlàntic (façana occidental), ni l'Adriàtic.
Les denominacions turístiques del litoral es reparteixen així: la Costa Brava ocupa el litoral nord, a la província de Girona, de relleu escarpat i cales; la Costa Daurada s'estén pel litoral sud, a la província de Tarragona. És un error invertir l'atribució o pensar que ambdues anomenen el mateix tram de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Entre els rius, el Llobregat neix al Prepirineu i desemboca al Mediterrani vora El Prat de Llobregat, molt a prop de l'àrea metropolitana de Barcelona (Tarragona ciutat, en canvi, és a la desembocadura del Francolí). El Delta de l'Ebre, al sud de Tarragona, el forma el riu Ebre —que neix fora de Catalunya—: és la major zona humida de Catalunya, de gran valor ecològic i agrícola, amb el cultiu de l'arròs com a activitat emblemàtica. És una plana al·luvial al nivell del mar (cap zona catalana no és de forma permanent sota el nivell del mar) i no una superfície forestal.
Espais protegits, clima i vegetació
L'únic espai amb la màxima categoria de Parc Nacional a Catalunya és Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Pirineu de Lleida. Altres espais de gran valor —Montseny (parc natural i reserva de la biosfera), Cadí-Moixeró, Aiguamolls de l'Empordà— són parcs naturals, categoria de protecció diferent i inferior.
El clima varia segons el relleu: mediterrani al litoral, continentalitzat a l'interior (Depressió Central) i de muntanya al Pirineu, amb menys temperatura i més precipitació. No existeix a Catalunya clima oceànic, desèrtic ni tropical dominant.
La vegetació segueix un gradient altitudinal, des del litoral fins al Pirineu: alzinar (encinar mediterrani) a les zones baixes, fageda i coníferes a les cotes mitjanes, i prats alpins per sobre del límit del bosc. No hi ha sabana, estepa desèrtica, manglar ni selva subtropical; el bosc de ribera és només una formació azonal lligada als cursos d'aigua.
Punts clau
- Pic més alt: Pica d'Estats, 3.143 m (Pallars Sobirà); a prop, el Pic Verdaguer (3.131 m).
- Litoral íntegrament banyat pel mar Mediterrani.
- Dues serralades litorals paral·leles a la costa: Serralada Litoral i Serralada Prelitoral.
- Depressió Central = plana interior entre Prepirineu (nord) i serralades costaneres (sud).
- Costa Brava = nord (Girona); Costa Daurada = sud (Tarragona).
- El Llobregat desemboca vora El Prat de Llobregat.
- Delta de l'Ebre = major zona humida de Catalunya, clau per a l'arròs.
- Únic Parc Nacional: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
- Climes: mediterrani (costa), continental (interior), de muntanya (Pirineu).
- Vegetació per altitud: alzinar → fageda → prats alpins.
