Les quatre províncies i la capital
Catalunya s'organitza administrativament en quatre províncies, divisió vigent des de 1833: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Ni Osca (Huesca, que pertany a Aragó), ni Andorra (Estat independent), ni les Illes Balears (comunitat autònoma pròpia) formen part d'aquesta divisió.
La capital de Catalunya és Barcelona, seu del Govern de la Generalitat i del Parlament, així com de la majoria d'institucions catalanes. Tarragona, Girona i Lleida són capitals de les seves respectives províncies, però no de Catalunya en el seu conjunt.
Extensió i població de les províncies
Cal distingir clarament extensió i població, perquè tendeixen a confondre's:
- La província de major extensió territorial és Lleida, amb més de 12.000 km², malgrat ser la menys poblada de les quatre.
- La província de menor extensió és Girona (per sota de Tarragona, Barcelona i, sobretot, Lleida).
- La província que concentra la major part de la població és Barcelona, entorn de la seva àrea metropolitana, molt per sobre de la resta.
Aquesta aparent paradoxa —Lleida és la més gran però la menys poblada; Barcelona és la més poblada però no la major en superfície— és un parany habitual.
Pel que fa als municipis, després de Barcelona el segon municipi més poblat de Catalunya és L'Hospitalet de Llobregat, tocant a la capital, per davant de Badalona (també molt poblada, però per darrere de L'Hospitalet).
Comarques i el seu govern
Cada comarca catalana es governa de forma ordinària mitjançant el seu Consell Comarcal, ens local supramunicipal. No la governen la Diputació Provincial (que regeix la província), l'ajuntament de la capital de comarca (que només governa el seu municipi) ni una mancomunitat (associació voluntària de municipis per a serveis concrets).
La gran excepció és la Val d'Aran: enfront de les altres 41 comarques, disposa d'un règim especial d'autogovern (el Conselh Generau d'Aran) reconegut per llei, en lloc d'un Consell Comarcal ordinari. La Val d'Aran sí que té capital reconeguda (Vielha e Mijaran), pertany administrativament a la província de Lleida i no està gestionada per cap ministeri estatal: la seva singularitat és únicament la seva institució pròpia de govern.
La vegueria i l'estadística oficial
L'Estatut d'Autonomia de 2006 va preveure la vegueria com a divisió territorial destinada a substituir funcionalment la província. Es defineix com una agrupació de comarques que constitueix l'àmbit de govern intermedi de la Generalitat. No és una subdivisió interna de la comarca (és de rang superior a aquesta), ni un simple sinònim de la província, ni un òrgan exclusivament judicial.
L'organisme oficial que elabora i difon les estadístiques demogràfiques i territorials de Catalunya és l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), depenent de la Generalitat. No ho fa l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) —acadèmia de la llengua i la ciència—, ni l'INE en exclusiva (que elabora l'estadística estatal), ni l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) —cartografia i geologia—.
Punts clau
- 4 províncies (des de 1833): Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona.
- Capital de Catalunya: Barcelona (seu de Govern i Parlament).
- Província més extensa: Lleida (+12.000 km²), però la menys poblada.
- Província menys extensa: Girona.
- Província més poblada: Barcelona (àrea metropolitana).
- 2n municipi més poblat: L'Hospitalet de Llobregat (després de Barcelona, per davant de Badalona).
- Govern ordinari de la comarca: Consell Comarcal.
- Val d'Aran = excepció entre les 41 comarques: règim especial (Conselh Generau d'Aran), província de Lleida.
- Vegueria (Estatut de 2006) = agrupació de comarques, àmbit de govern intermedi, prevista per substituir la província.
- Estadística oficial: Idescat (no IEC, no ICGC, no INE en exclusiva).
